Avaluació inicial

1. Elabora un eix cronològic amb les següents.etapes i èpoques corresponents:
• Neolític
• Baixa Edat Mitjana
• Etapa agrària
• Edat Mitjana
• Edat Antiga
• Alta Edat Mitjana
2. Defineix:
• economia
• excedents de producció
• autoconsum
• terratinent
• colon
• arrendatari
• divisió del treball
• demografia
• indústria
• classe dominant
• privilegi
                                                           
  
3. Quines característiques són veritat en la civilització europea anterior al segle XI? Selecciona les idees correctes:
   

• La civilització europea s'inicia en l'Alta Edat Mitjana
  
• La civilització europea és contemporània de la musulmana
  
• la majoria de la població era pagesa
• les taxes de natalitat eren molt elevades
  
• no hi havia diners
• no hi havia excedents de producció
• la divisió del treball estaba molt desenvolupada
  
• no coneixien l'indústria
  
• el comerç estava molt desenvolupat
• la indústria era d'autoconsum
  
• la classe dominant eren els terratinents
• els mercaders tenien alguns privilegis
  
• l'estructura social no era jerarquitzada
• el rei tenia el poder polític
• l'Estat era oligàrquic
• L'Estat representava els interessos dels privilegiats
  
• la cultura era religiosa
  
  

Introducció
L'inici de la transició del feudalisme al capitalisme

APUNTS per estudiar:

A partir del segle XII s’inicia una època d'expansió de l'economia agrària europea que passarà lentament a convertir-se en una economia agrària desenvolupada, de mercat, abandonant en diversos indrets l'autoconsum. Aquest desenvolupament econòmic anirà acompanyat d'un desenvolupament social en aparèixer nous grups socials, com els burgesos (els mercaders i els artesans). Aquestes novetats comportaran també canvis polítics, els reis d'alguns països, aliant-se amb la naixent burgesia, intentaran recuperar part del poder polític perdut durant l'època anterior debilitant el poder feudal..

Tots aquests canvis suposaran l'inici d'una època de transició entre el feudalisme (fins al segle XII) i el capitalisme (segle XIX). Aquesta llarga transició abasta, doncs, les èpoques de la Baixa Edat Mitjana i de l'Edat Moderna. Com a  època de transició, és una època complexa on es barregen característiques feudals (economia de subsistències, societat estamental, Estat feudal) amb característiques capitalistes (comerç, indústria destinada al mercat, mobilitat social, Estat representant interessos burgesos). A la Baixa Edat Mitjana el predomini dels elements  feudals és absolut i, a mesura que va passant el temps, ja en l'Edat Moderna, aquests elements entren en decadència mentre es van desenvolupant els elements capitalistes.

La Baixa Edat Mitjana, doncs, com a època de transició, suposa una continuació de les estructures feudals encara que presenta canvis econòmics i socials.

Exercicis:

1. Explica què és una època de transició.
2. a) digues un any qualsevol que correspongui al segle XIII.
   b) a quin segle pertany l’any 1120?. I a quina època històrica?
   c) com es diu l'època històrica que abasta dels s. V al XV?
3. Fes un esquema en claus de les estructures de la civilització europea a l'Alta Edat Mitjana.
   
   

• Estudieu els apunts següents i després llegiu la recuperació de la vida urbana a la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XIII) en el llibre de text i subratlleu la informació fonamental.

Apunts per estudiar:                                     L'evolució econòmica del segles XII-XIII  Al continent europeu, a partir del segle XI (Baixa Edat Mitjana: segles XII-XV), comenza a haver noves ciutats. Els historiadors creuen que les ciutats d’Europa van crèixer perquè va augmentar la població europea i perquè va començar a haver-hi comerç. L’economia europea dels segles XI-XIII era una economia  que atravessava un període de creixement o d’expansió económica ( cada vegada es produeix més). La Baixa Edat Mitjana dels segles XII i XIII, l'inici de la transició entre el feudalisme i el capitalisme, és una època d'expansió econòmica a causa del desenvolupament del sector agrícola. Aquest desenvolupament agrari va ser degut a l'augment demogràfic i a l'extensió de la superfície conreada, però també a millores tecnològiques encara que solament es van aplicar en determinades zones. Tot això va permetre un augment de la producció d'aliments, de la productivitat (més producció per superfície conreada) i dels excedents de producció que van poder comercialitzar-se. Es van beneficiar els propietaris de les terres però tambè alguns colons per la possibilitat de comprar la seva llibertat i emigrar als recents burgos (ciutats o comunes) que s'anaven creant fora de les muralles d'alguns castells o de ciutats antigues. Ens trobem, doncs, davant l'inici de la transició d'una economia de subsistències a una economia de mercat que s'anirà produint molt lentament des del segle XII fins el segle XIX. Les ciutats es van convertir en centres industrials i en elles va aparèixer un nou tipus d’indústria al costat de la que hi existia fins ara, que era una industria rural, majoritàriament elaborada pels pagesos per l’autoconsum.  La  nova industria, en canvi, és una industria urbana (perquè estava a les ciutats), artesana (perquè els artesans -mestre, oficials i aprenents- feien les manufactures manualment), gremial (perquè el gremi, l'associació d'artesans d'un ofici, establia per a tots els tallers les condicions de producció i laborals que havien de seguir),  i destinada a la venda per poder viure els artesans que havien de comprar els aliments i els productes que necessitaven.  Els sectors industrials més destacats seran el de la construcció i el  tèxtil, i com a importants centres de la indústria tèxtil de l’època tindriem les ciutats flamenques, italianes i angleses. Aquest mode de producció gremial eliminava la competència entre els tallers d’un mateix ofici –de tal manera que si anaves al carrer dels sabaters, on estaven tots els tallers de la ciutat que produïen sabates,  et donava igual comprar en un o un altre perquè totes les sabates de les mateixes característiques serien iguals:  tindrien la mateixa qualitat, mides, colors i preu-. Aquesta necessitat d’eliminar la competència entre els tallers que produien les mateixes manufactures era perquè només les podien comprar els privilegiats i els rics mercaders i, precisament, l’escassetat de clientela –pràcticament constant- imposava el mode de producció que hem  explicat, és a dir, poca producció, quasi per encàrrec, sense competència per assegurar la venda i amb una mentalitat per part dels mestres artesans d’estar orgullosos de la feina ben feta sense preocupar-se de guanyar més diners. L’augment de la producció agrària i de manufactures va propiciar el resorgiment del comerç. Encara que es produia l'intercanvi del productes entre el camp i la ciutat propera (el mercat local),  era el comerç entre les grans ciutats europees  i el comerç l’exterior (amb l’imperi bizantí i el món musulmà), el denominat comerç a llarga distància, el més interessant tant pel volum de capital invertit com pels beneficis generats i, especialment, perquè suposava un  nou sistema ecomòmic. I és que aquest comerç de luxe (teixits d’alta qualitat, joies, armes, espècies), a l’exigir una forta inversió de capital, va presentar ràpidament característiques d’una empresa capitalista (amb societats de diferents socis capitalistes, esperit de risc i interès en obtenir els màxims beneficis). El comerç del nord d'Europa estava controlat per associacions de mercaders de les ciutats alemanyes, i el  comerç mediterrani estava controlat pels grans  mercaders de les ciutats italianes (Gènova, Florència, Venècia). Les fires de Champagne (anuals)  permetien la reunió i l’intercanvi entre els productes d'uns i d'altres. Ens trobem, doncs, davant l'inici de la transició d'una economia de subsistències a una economia de mercat (que s'anirà produint molt lentament des del segle XII fins el segle XIX). mapa de les rutes comercials medievals europees

• Exercicis:

1. Definiu:
   • guaret
   • arrendatari
   • productivitat
   • artesà
   • beneficis
2. Quina tècnica de conreu predominava en els camps europeus de la BEM?
3. Per què creus que va augmentar la població europea? Quan va començar a augmentar?
   
4. Quines conseqüències va tenir l'augment demogràfic?
5. Explica les característiques de la nova indústria medieval.
   1. on radicava?
   2. com es deia el lloc on es produien les manufactures?
   3. qui fabricava la producció?
   4. quins tipus d'artesans hi havia?
   5. qui era el mestre?
   6. eren rics els mestres gremials?. Raona la resposta.
   7. a quin estament pertanyien?
   8. qui controlava tot el procés industrial?
   9. la producció manufacturera era molt elevada?. Expliqueu les causes.
   10. hi havia molta competència entre els tallers industrials?
   11. quines eren les indústries més importants?
   12. quina era la matèria primera de la indústria tèxtil?
   13. quina font d'energia s'utilitzava en els tallers?
   14. l'indústria gremial utilitzava màquines. Amb quina energia es movien?. De quin material estaven fetes?.
   15. quines ciutats eren els més importants centres tèxtils?
       
6. On estaven els centres comercials?
7. Respon a les preguntes sobre el comerç a llarga distància:
   1. Quins tipus de productes intercanviaven els grans mercaders?
      
   2. Quines rutes practicaven?
      
   3. Quin mitjà de transport utilitzaven?
      
   4. A quin estament pertanyia la clientela d'aquests productes?
   5. Fixa't en el comerç de les espècies del mapa anterior i digues
      
      • què eren les espècies.
      • d'on provenien
      • a quines ciutats arribaven
      • què passava desprès d'aquest primer destí.
8. Eren rics els mercaders que practicaven el comerç a llarga distància?. Raona la resposta.
9. A quin estament pertanyien?
10. Com definiries l'economia europea de la Baixa Edat Mitjana?:
    • economia agrària desenvolupada
    • economia agrària amb inicis d'intercanvi
    • economia industrial
    • economia industrial gremial
      
      
11. Observeu l'esquema següent i poseu-li un títol. Redacteu un text explicant la informació que dóna sobre l'economia de la Baixa Edat Mitjana:
    
    

    

     

12. Estudieu com s'interpreta un quadre sinòptic i feu la pràctica proposada:

Tècnica d’estudi

La interpretació d'un quadre sinòptic

• El quadre sinóptic (diagrama o mapa conceptual) és una manera de representar gràficament una informació. Però també és molt adient per ressaltar la relació que l'autor estableix entre els fets o les idees que comunica.
• La interpretació d'un quadre sinòptic és relativament senzilla, l'única dificultat resideix en comprendre el significat del signe que utilitza l'autor. Nosaltres utilitzarem els següents:

Per expressar una relació causa-conseqüència entre dues idees utilitzarem aquest signe (una fletxa) i sempre situarem la idea-causa abans de la fletxa i la punta de la fletxa sempre indicarà la idea-conseqüència*. Si volem indicar que dues idees són equivalents o que es corresponen les unirem amb una línea recta  .  El signe d'oposició (linea recta creuada de dalt a baix per una altra), en canvi, és més restrictiu i no es fa servir tan sovint; l'haureu d'utilitzar amb més compte. El podeu utilitzar per expressar una exclusió (quan un fet es dóna no pot donar-se l'oposat), o una oposició de característiques o d'interessos.Per exemple:
  

                         l'economia paleolítica producció d'aliments
                         
                           O sigui, l'economia paleolític no correspon, s'oposa a la producció d'aliments (perquè l''economia
                       del Paleolític és depredadora i no existia producció agrària)  

 

 *També pòdem utilitzar el signe <---->, que significa causa i efecte simultàniament.      
                                          
                                 
                                                       Caty González Torrijos:Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar?

• Exercici pràctic

1. Per treballar la comprensió d'un diagrama (o quadre sinòptic o mapa conceptual) primer, treballareu el quadre sinòptic a nivell comprensiu, interpretant el quadre  sinòptic següent,  és  a  dir, intentareu comprendre mentalment el que diu l'autor a través del quadre fet (recordeu el significat de les fletxes).
    
                               
   
   
2. El segon pas consisteix en  redactar un  text en el qual expressareu les idees fonamentals del quadre. Seguiu l'ordre establert pels números.
3. Comproveu la correcció:
   El text que heu fet hauria de correspondre al següent (amb aquestes o altres paraules semblants):
   "El desenvolupament agrari va ser degut a l'augment demogràfic i a l'extensió de la superfície conreada. Tot això va permetre un augment dels excedents de producció que va provocar el ressorgiment del comerç i l'aparició de la indústria gremial".

• Exercicis:

1. Definiu:
   • mobilitat social
   • societat estamental
   • privilegi
   • autogovern
     
     
2. Comenteu els canvis socials que es van produir a partir del segle XII en la civilització europea.
   
   
3. a)Quin era el grup social majoritari?
   b)I la classe dominant?.
   c) Per què?
   
   
4. Quin tipus de societat hi havia en els Estats europeus de la Baixa Edat Mitjana?. Raoneu la resposta.
   
   
5.   Completeu el següent esquema sobre la societat medieval:
   
   
   

• Estudieu els apunts següents i després llegiu l'evolució política de la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XIII) en el llibre de text.

• Exercicis: Definiu: poder polític senyor feudal rei Estat domini senyorial domini real Parlament

1. Quines forces polítiques hi havia a l'Alta Edat Mitjana i sobre quins territoris tenien autoritat?
   
   
2. En el segle XIII moltes ciutats s'autogovernaven. a) Què significa això? b) Com ho van aconseguir?
   
   
3. En el segle XIII tot el territori de l'Estat estava governat pel rei?. Raona la resposta.
   
   
4. Explica el que saps sobre els parlaments europeus:
   a) quan sorgeixen
   b) causes de la seva formació
   c) qui els integraven
   d) quines funcions tenien

• Estudieu la cultura de la Baixa Edat Mitjana en el llibre de text.

• Exercicis

1. Quins ensenyaments es donaven a les universitats?
2. Explica les característiques arquitectòniques de l'art gòtic.

Exercici de repàs

• Consulteu el pdf la ciutat medieval  (font:  http://www.educa.madrid.org) i responeu les qüestions:
  1. Quins nous mètodes de conreu comencen a utilitzar-se en algunes zones d'Europa Occidental?
  2. Quines conseqüències econòmiques se'n derivaran del creixement agrari?
  3. Explica les característiques de les noves activitats econòmiques que sorgeixen a la BEM.
  4. Com eren les ciutats medievals?
  5. Comenta la nova institució política denominada Parlament o Corts (causes del naixement, funcions, components)
• Completeu la taula següent:

•    QÜESTONARI SOBRE L'EDAT MITJANA EUROPEA
  
     Escriu a la teva llibreta la resposta correcta:           
  

1.  L'augment de població europea als segles XII-XIII és possible gràcies a:
   ¤ que minven les taxes de mortalitat.
   ¤ les innovacions tecnològiques difoses per tota Europa.
   ¤ les invasions dels eslaus.
2. L'Alta E.M. no hi ha innovacions tecnológiques perquè :
   ¤ els senyors no pretenien augmentar la producció.
   ¤ la investigació estava en contra de Déu.
   ¤ La investigació era molt cara i no hi havia diners.
3. A l'Alta E.M. l'economia era de subsistència perquè:
   ¤ Els pagesos tenien el que necessitaven.
   ¤ els camperols no estaven interessats a vendre els excedents de  producció.
   ¤ els senyors no podien vendre els excedents de producció.
4. A l'Alta E.M. no existeix el comerç perquè:
   ¤no hi ha excedents de producció.
   ¤ els camperols produien tot el que era necessari.
   ¤ no hi ha demanda.
5. L'augment de producció agrària que coneix l'economia europea entre els s.XII-XIII va ser possible:
   ¤ per l'introducció  i difusió pertot arreu de l'arada de  vertedera  i  d'altres millores tecnològiques.
   ¤ principalment per la roturació de noves terres.
   ¤ perquè el clima va ser molt favorable.
6. Entre els S.XII i XIII l'economia europea coneix un període d'expansió  econòmica i aixó vol dir:
   ¤ que no hi hauran males collites.
   ¤ que augmenten els excedentes de producció en relació als de la   A.E.M.
   ¤ que els pagesos es converteixen en artesans i mercaders.
7. El comerç va sorgir en la B.E.M. perquè:
     ¤ augmenten els excedents de producció.
     ¤ els senyors deixen de tenir mentalitat religiosa. 
     ¤ els senyors, en general, introdueixen nova tecnologia en els seus dominis.
8. La burgesia europea medieval:
   ¤ apareix en la Baixa Edat Mitjana.
   ¤ està formada pels comerciants exclusivament.
   ¤ la formen els comerciants, els artesans i els pagesos, és a dir, tots els membres del tercer estament.
9. Els senyors de l'Edat Mitjana es creien superiors a la resta de la societat i justificaven aquesta idea  en què:
   ¤ havien nascut nobles. 
   ¤ eren els propietaris dels mitjans de producció.
   ¤ eren més intel.ligents.
10. El vassallatge és una institució política :
      ¤ que va enfortir la monarquia.
      ¤ que surgeix com a conseqüència de les invasions que viu  la  civilització europea  a partir del s. VII.
      ¤ que va acabar amb les guerres a la civilització europea.
11. Els vassalls nobiliaris de l'Edat Mitjana:
    ¤ estaven obligats a obeir el seu senyor.
    ¤ rebien el benefici de terres.
    ¤ devien pagar impostos al rei.
12. A l'Alta Edat Mitjana no hi havia espèrit científic perquè:
      ¤ la majoria de la població era analfabeta.
      ¤ es creia que la investigació no era necessaria.
      ¤ estava prohibit.
13. La cultura de l'Alta E.M. es caracteritza perquè:
      ¤ Hi havia poques persones intel.ligents.
      ¤ no es valorava l'esforç individual.
      ¤ la majoria de la població no tenia cultura.